COSTUESCAPADA

La Censada, maig de 2023

Mentre fèiem les maletes, totes pensàvem que ens agradaria anar ben conjuntades: la funda de la màquina de cosir encoixinada, la bosseta dels fils, el portaagulles… Una bossa per dur-hi les labors… “Nena, tingues sempre una labor començada” Sí, mama, sí, mama…Un necesser més petit per les canilles, la funda de la màquina, la de les tisores, la de la planxa, la dels regles, la del mòbil…Però no. Ara una de lila, una de comprada, una que no tanca perquè la cremallera és trencada i no t’ha vagat d’adobar-la.

Carregues el cotxe. Sembla que ens cridin a taula i totes en processó cap a la Censada.
I després veus que una porta una funda de màquina moníssima, però el coixinet esparracat, una altra la funda de les tisores preciosa, però et diu que ha posat els fils en un tàper perquè no ha trobat cap capsa que li anés bé. I mires i totes anem desconjuntades.

Tornes a mirar i el conjunt és preciós. Ens hem vestit totes amb el somriure més ben brodat i enfilem les mirades amb cadeneta, ben teixides. La remor de les converses fa harmonia amb el tric-i-troc de les màquines i els renecs d’alguna agulla trencada.

Després de dos dies marxes amb l’esperança que, a la propera trobada, hauràs pogut cosir-te les fundes, les bossetes, els necessers suficients…

Un cop a casa, cansada, veus que dins la teva bossa lila, la comprada o d’aquella que no tanca, t’hi has endut el millor que mai hauries pogut cosir.

Bet Poch 

@punts_fluixos 

@bet_poch